User:Donovan Naula NIeves

From Wikimedia Commons, the free media repository
Jump to navigation Jump to search

Ferrocarril de Hijaz

El ferrocarril del Hijaz va ser una línia de tren de via estreta que va unir entre 1908 i 1916 les ciutats de Damasc i Medina, ambdues pertanyents llavors a l'Imperi otomà.

Iniciat en 1900 sota el regnat del sultà otomà Abdul Hamid II, va ser presentat davant el públic com un tren religiós, ja que el seu objectiu aparent era fer més còmoda la peregrinació a la Meca per als musulmans de la regió del Creixent Fèrtil. En realitat, el seu objectiu principal era facilitar el moviment de tropes otomanes pel territori àrab, com aviat van denunciar els nacionalistes àrabs, i també augmentar els intercanvis comercials entre Damasc i la regió del Hijaz. Va ser construït principalment per turcs, amb ajuda alemanya, en particular del Deutsche Bank i de Siemens. L'enginyer cap va ser l'alemany Heinrich August Meißner.

La via, iniciada a Damasc, va arribar a Medina l'1 de setembre de 1908, aniversari de l'entronització del sultà. Les presses per poder acabar el traçat en la data prevista van provocar que en alguns dels trams en què creuava una vall o wadi, la via es disposés sobre precaris terraplens provisionals. El ferrocarril cobria 1.300 km des de Damasc fins a Medina. El projecte inicial contemplava que la línia arribés fins a La Meca, 400 km més al sud, però aquest últim tram mai va arribar a construir-se. Se solen citar com anècdotes que bona part del recorregut del tren discorria sota el nivell del mar i que, en el moment de la seva inauguració, el ferrocarril del Hijaz no tingués cap deute. El 1913 es va construir a Damasc una estació específica per al ferrocarril del Hijaz. Tenia alguns petits ramals, el principal d'ells cap a la costa palestina.

Des del principi el ferrocarril va ser objecte dels atacs de tribus beduïnes; aquests atacs no van collir grans èxits, però la veritat és que, d'altra banda, les tropes otomanes mai van aconseguir controlar més d'un parell de quilòmetres a un i altre costat de la via. En molts trams es van col·locar travesses de metall a causa de que les de fusta les agafaven els beduïns per alimentar els focs dels seus campaments.

L'Estació del Hijaz a Damasc.

Quan en 1916 va esclatar la Rebel·lió Àrab, el ferrocarril, pel seu paper en el transport de tropes, va patir diversos atacs guerrillers que van deixar la via molt danyada, particularment en la regió del Hijaz. El trànsit en aquest tram, és a dir, al sud de l'actual frontera entre l'Aràbia Saudita i Jordània, no va tornar a obrir-se i fins avui en dia les restes dels trens i vies destruïdes per la guerrilla de Lawrence d'Aràbia i altres elements del ferrocarril són una atracció turística en el regne saudita.

En els anys 60 hi va haver un intent de reobrir la línia, que va ser abandonat arran de la guerra dels Sis Dies (1967). En l'actualitat està en funcionament el tram que uneix Damasc i Amman, encara que no parteix de l'antiga Estació del Hiyaz (d'altra banda tancada el 2004 per convertir-la en un centre comercial), sinó de la més modesta estació de Qadam a les rodalies d' la ciutat. El recanvi de poder en ambdós països, amb l'ascens a la presidència de Síria de Baixar al-Assad i la coronació a Jordània del rei Abd Allah II, ha millorat les relacions entre els dos estats que ha suscitat entre altres coses un interès renovat per la vella línia fèrria. Algunes antigues locomotores han estat restaurades, i avui funcionen 09:00 a Síria i set en Jordània; molts antics vagons segueixen en ús també. Pel que fa a la secció actualment saudita del ferrocarril, potser s'utilitzi en part en un projecte de construcció de diverses vies fèrries iniciat el 2005. A Jordània, a finals de 2008, una empresa espanyola d'enginyeria va acabar el projecte de factibilitat per a transformar el tram entre Az Zarqa i Amman en un ferrocarril suburbà lleuger que prestarà servei entre les dues populoses ciutats. Això implica duplicar i electrificar 24 km de via. El projecte serà construït per la companyia kuwití que va obtenir del Govern jordà la concessió administrativa d'explotació del tram.