User:Abenmar

From Wikimedia Commons, the free media repository
Jump to navigation Jump to search

PRESENTACIÓ

[edit]

El meu nom és Alba, tinc 27 anys i sóc de Barcelona. He estudiat Magisteri de Primària a la Universitat de Barcelona, i actualment estic treballant en una escola a Viladecans. Alhora estic estudiant Anglès i Psicopedagogia a la Universitat Oberta de Catalunya perquè vull millorar i actualitzar la meva formació.

Em defineixo com un persona molt alegre i divertida, però també molt nerviosa i inquieta. Tot i que amb el temps he guanyat seguretat en mi mateixa, encara em falta confiar més en les meves possibilitats. També sóc molt familiar, ja que som una família molt petita i sempre hem estat molt junts i units.

El Roc de Sant Gaietà. Roda de Berà.

Respecte les meves aficions, la primera és fer esport, ja sigui anar en bicicleta, nedar a la piscina o al mar a l'estiu, ballar, jugar a padel amb amics... qualsevol activitat que em faci oblidar els problemes i gaudir del moment. En segon lloc, m'agrada molt veure pel·lícules, tant al cinema com a casa, especialment les d'intriga i tensió. Viatjar i descobrir nous indrets en el món és una altra de les meves passions, ja que aprens moltíssim i són emocions i vivències que mai oblides. Un dels meus indrets preferits és el Roc de Sant Gaietà a Roda de Berà. Es tracta d'una pintoresca urbanització construïda entre els anys 1964 i 1972, que constitueix un lloc de gran interès turístic, agradable i sorprenent pel seu disseny de poble de pescadors. Us asseguro que mai et canses de passejar pels seus camins i de gaudir dels diferents racons que amaga aquest preciós poble.

Roda de Berà, Tarragona.

D'altra banda, escoltar música és també per mi molt important. Una de les cançons més boniques que he escoltat mai és Someone Like You d'Adele.[1] És una de les meves cançons preferides que em fa sentir molt especial i que em relaxa moltíssim escoltar-la, sobretot en moments de molts nervis i estrès. Hi ha una altra que també m'agrada molt, ja que em posa sempre de bon humor i que em motiva molt i em carrega les piles a l'hora de fer esport o quelcom important. És Girls Just Want To Have Fun de Cyndi Lauper.[2]

Per acabar, em considero una persona força creativa i gaudeixo molt realitzant diferents manualitats tant al cole amb els nens com a casa. En relació amb això, vull compartir una retall de diari escrit per Sir Ken Robinson que parla precisament respecte això. Qualsevol persona és un artista, porquè tothom creix cegament en el seu talent ja que no té por a equivocar-se fins que malauradament la societat ens fa saber que sí existeix l'error. Es pot dir que s'aprèn a ser creatiu de la mateixa manera que s'aprèn a llegir. En aquest sentit, l'educació ha d'enfocar-se a que trobem el nostre element: la zona on convergeixen les nostres capacitats i desitjos amb la realitat.

L'ESCOLA I LES TIC.

[edit]

La meva professió de mestra em fa evident que cal tenir present que les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) en el procés de qualsevol activitat d’ensenyament  i aprenentatge és cada cop més necessari i indispensable, la qual cosa està suposant un canvi i una EVOLUCIÓ o REVOLUCIÓ en el panorama educatiu.

"Les tecnologies de la informació i la comunicació no són cap panacea ni fórmula màgica, però poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Disposem d'eines per a arribar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, d'instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia, i dels mitjans necessaris per a propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua" (Kofi Annan, Secretari general de l'ONU).

Hi ha un vídeo molt senzillet que tracta de com hem d’integrar les TIC a l’aula, però amb un missatge força clar que és el de ser valents, emprenedors i audaços en aquestes noves situacions que se’ns planteja, ja que ho hem de veure com una oportunitat per treure el màxim profit a les situacions d’ensenyament i aprenentatge. Com diu la lletra de la cançó del vídeo, ens hem de “llençar”, en el sentit d’arriscar-se i de treballar enèrgicament de forma conjunta per aconseguir els objectius plantejats, i sobretot en el sentit de somiar que tot és possible.