File:Sepulcre de Sant Bertran.jpg

Català: 1.Context històric:

El sepulcre de Sant Bertran és del segle XX, situat a l’època romana. Tenim un poble anomenat Comvenarum, data de l’època romana. Al centre d’aquest poble tenim Comvenau, que comença a documentar-se a les guerres civils, quan Cèsar guanya tot i quan és proclamat al segle I aC. Aquesta antiga ciutat romana es troba a la part baixa. Al museu és conserven fragments d’un antic monument romà. Aquesta ciutat seria la ciutat més important dels Pirineus. La ciutat decau quan és incendiada pels bàrbars. Més tard apareix l’arribada del cristianisme, on els primers bisbes que sorgeixen són a Comenge. Al peu de la muntanya hi trobem les restes d’una basílica paleocristiana del segle XII AC. També sorgeixen èpoques de invasions guerreres internes, i la ciutat és fortificarà a dalt del Turó. Els bisbes van començar a construir la catedral, a aquesta catedral hi hauran els Canonges, i un d’aquest Canonge portarà el títol d’Aran. Al finals del segle XI i el començament del segle XII sobresurt la figura de Bertran de L’Isla, i a partir de la seva mort, es comença a parlar de miracles entorn de la seva tomba. A partir d’aquest moment la catedral agafarà el nom de Sant Betran de Comenge. Aquesta catedral serà un centre de pelegrinatge on concentrarà amb les grans rutes europees que s’organitzen per a anar a Santiago de Compostela. Això fa que es comenci una Catedral romànica, ho podem observar al pòrtic i a l'entrada, que és l'únic que queda vigent. 2.Catalogació: Autor:Pierre de Foix Cronologia:Principis del segle XV Localització:Catedral de Sant Bertran de Comenge Estil:Romà Tècnica:Oli sobre tel.la Tema:Aquestes pintures rupestres daten del segle XVII i volien representar la reproducció de les escenes milagroses de la vida del sant. 3.Anàlisi formal:

El culte a les relíquies no ha de ser agrupat sota el terme superstició ni rebutjada sense qualificació com una forma detestable de sentiment religiós.Els abusos que va donar en el passat, cal posar-lo aquí als actius del pelegrinatge emfatitzant amor Commingeois a la tomba de Sant Bertrand i el desig que havien d'envoltar altres relíquies de l'època en què es va completar la nova nau gòtica. El registre mitjà se li diu sant missió evangèlica Bertrand Val d'Azun (Bigorre) amb l'episodi de relaves murri de la mula Episcopal. Al panell esquerre del mateix nivell, i després que el final d'aquesta història es combinen en una drecera intel•ligent en el dia de la Pentecosta, els delegats dels sacerdots Commingeois vinguin Arrens rebre mantega a granel preparat pels habitants de la Val d 'Azun. El sepulcre de Sant Bertrand data només de l'episcopat del cardinal Pierre de Foix (1422-1451). El seu nebot i successor, Jean de Foix-Béarn (1466-1501) es van comprometre a acabar i transferir les relíquies en 1476. Hi ha raons per creure que un cobert o retirat una tomba més modesta, probablement construït a principis del segle XIV, per a la cerimònia d'aixecar les restes de Sant Bertrand peregrinació relacionats Climent V, en gener 1309.

Dissenyat com un gran santuari de pedra, el mausoleu té quatre angles amortitzats per pilastres que acaben en pinacles, columnes en les quals es van col•locar les estàtues d'àngels.