File:Països Catalans. Segle XVI.png

Català: 1 Principat d'Andorra. Estat governat pel bisbe d'Urgell i el rei de França.

2 Principat de Catalunya. Estat governat pel rei d'Espanya.

3 Actual Franja de Ponent, part del Regne d'Aragó. Estat governat pel rei d'Espanya.

4 Regne de València. Estat governat pel rei d'Espanya.

5 Regne de Mallorca. Estat governat pel rei d'Espanya.

6 Ciutat de l'Alguer, part del Regne de Sardenya. Estat governat pel rei d'Espanya.

En gris clar, la Fenolleda, que no fou mai domini del rei d'Aragó ni de llengua catalana; la Plana d'Utiel i el Marquesat de Villena, que no foren mai part del Regne de València ni de llengua catalana; i el Carxe, que sempre ha estat part de Múrcia i que llavors encara no era poblat de catalans.

El concepte de «Països Catalans» sembla anacrònic aplicat al segle XVI, però aquest mapa pot ser útil per entendre la realitat històrica. Atès que el principal motiu del concepte és la llengua, és parcialment absurd d'aplicar-lo sobretot al Regne de València, atès que, abans de l'expulsió dels moriscs (1609-1614), era trilingüe: unes comarques eren poblades de catalans, unes altres d'aragonesos i unes altres de moriscs. Per altra banda, és possible que hi hagués poblacions a l'oest de l'actual Franja, principalment a la part del Pirineu, marcades en gris en aquest mapa, que fossin de llengua catalana, com també que el català encara fos parlat per força gent a parts del regne de Múrcia i de Sardenya, i fins i tot a altres regnes com Sicília i Nàpols. De tota manera, l'abast que tenia la llengua en aquests territoris és desconeguda per tal com no n'hi ha estudis pregons; en qualsevol cas, no devien ésser més que poblacions significatives però minoritàries.