File:Mosqueruela, Maestrat, Teruel.jpg

Català: El territori de Mosquerola fou reconquerit el 1181 per Alfons el Cast, i la vila de Mosquerola fou fundada en 1265 per ordre del rei en Jaume I, a furs i costums del poderós Consell de Terol. Encara que abans existien referències documentals: la Mosquerola (1203), la font de la Mosquerola (1204) i castelli de la Moschorola (1208).

Mosquerola consegueix d'inmediat un gran despenvolupament. Al llarg del segle XIII i primeres dècades dels XIV, fou freqüentment la presència de la vila en la documentació de la Cancelleria Reial Aragonesa, degut principalmente als conflictes de pasts que tingué amb la poderosa Casa de Ramaders de Saragossa. Aquests conflictes foren freqüents durant quasi tot el segle XIV, sobre tot les generades entre la sesma del camp de Monteagut, a la que perteneixia Mosquerola, i les viles llevantines més importants de la província de Castelló: Castelló de la Plana i Vila-real. Solien consistir en fets, guerres i agresions dels habitants de Mosquerola als ramaders i pastors llevantins i els seus consegüents processos judicials. Aquesta sèrie de conflictes finalitzà en 1390 amb la sentència àrbitral de Vilafermosa, que gest les normes per les que anava a regir-se la ramaderia extensiva d'una extensa regió. Durant aquests segles, el terme municipal de Mosquerola es va poblant de nombroses masies i en 1333 es conseguiex l'adhesió dels termes del Castell del Mallo, després d'una dura disputa amb la veïna localitat de Vilafranca. Mosquerola va desenvolupant una intensa activitat relacionada amb la ramaderia i comerç de la llana. Fou fins a finals del segel XIV quan explota la guerra dels Peres (1356-1369) amb Castella, guerra que resulta beneficiosa per a Mosquerola i els seus veïns, leïals al rei Pere IV. No fou ocupada i com premi rebé la titulació de vila (1366) i el privilegi de celebrar fires i mercats, a més, la Comunitat de Terol passa a denominar-se Comunitat de Terol i Vila de Mosquerola, sent aquesta capçalera de 65 aldees dependents. Cal no oblidar que la vila, des d'aquell moment, va tenir jurisdicció civil i criminal pròpia. Al llarg de la història formà part de la xarxa d'aduanes del Regne i com vila de realenc va tenir representació en les Corts.

I aquí, Mosquerola manté la seva importància, a pesar de les crisis que sacsaren al territori aragonès fins l'Edat Mitjana, fins el segle XIX quan el procés de desenvolupament es trunca. Les guerres carlines castigàren durament el seu territori i especialment la crisis de la ramaderia. A més, la Guerra Civil de 1936 destrueix part del patrimoni cultural de la vila, al temps que els maquis i la repressió mermen les seves gents, especialment el nombrós grup masover.