File:Els pallers de l'Aranyó, la Segarra. (26302732470).jpg

Heus aquí que un dia nostre Senyor, que encara voltava pel món, va arribar a l´Aranyó ,disfressat de pobre. Com que no tenia on dormir ,va anar a trucar a una casa per demanar acollida: - Déu vos guard, bon home. Sóc un captaire que ve caminant de molt lluny i avui no tinc on anar a passar la nit... Si tant sols em deixessiu trencar el son a la vostra pallera! - No en tenim de palla ,nosatres. No us podem ajudar. I, després d´insistir unes quantes vegades més, el pagès negava amb cara de ferro que tinguessin gens de palla que li pogués fer de jaç al pobre. No s´imaginava, ni de molt ,a qui estava tancant la porta de casa seva. Nostre Senyor, sempre just, en veure l´egoïsme i la falsedat de l´home davant una persona necessitada digué: -Que tota la palla que tingueu se us torni pedra. I se n´anà. Efectivament, l´endemà, quan el pagès va anar a l´era, va quedar tan glaçat en veure els seus dos grans pallers convertits en pedra que si l´haguessin punxat no haguès tret ni una gota de sang. Encara avui, si passeu per l´Aranyó, podreu veure darrere el poble les dues enormes siluetes d´aquests llegendaris pallers.